dilluns, 19 de juliol del 2010

Contes reals i vides de fades I

Hi havia una vegada una Metàfora que va conèixer una Vida. La Vida i la Metàfora es van enamorar i es van estimar molt: tant, tant i tant, que van tenir una filla. Li van posar Rondalla, i mai més no hi ha tornat a haver una família més unida que aquella.

Aquest matí he explicat unes quantes històries, la qual cosa és el mateix que dir que he tingut el poder més absolut que existeix. He sostingut móns a les mans i els he desfet amb un sospir per tornar-los a crear petant de dits, he filat destins i he donat vida, he vençut la mort, l'espai i el temps, he creat i destruit i jugat i he estat totpoderosa...

... així que us demano disculpes si aquesta tarda trobeu que tinc la hibris una mica accentuada. Costa recuperar-se d'haver estat Déu, sabeu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada