dimecres, 13 de juliol del 2011

Carpe diem

Avui, pel carrer, m'he creuat amb un noi jove d'un físic francament molt atractiu... Però el protagonista de l'anècdota no ha estat ell, sinó la respectable senyora, grassa, de cabells morats i una edat també força respectable que, unes passes més enllà, he enganxat mirant-li el cul descaradament.

No ho he pogut evitar i m'he posat a riure. I llavors ha estat fascinant observar com la senyora desviava la mirada, s'enrojolava, mirava de dissimular, es posava encara més vermella i, finalment, acceptava l'evidència, prenia un aire desafiant i intentava justificar-se:

- Coi, és que estava molt ben fet, aquest xicot! Qui tingués la teva edat...!