dilluns, 1 de novembre del 2010

Benvingut, novembre!

El novembre és un home gran que encara no ha après a portar els seus anys amb dignitat, com el desembre. Intenta dissimular la seva edat i assemblar-se una mica a l'octubre, però no se n'acaba de sortir... Per això és un personatge una mica tràgic, una mica còmic i que desperta una lleugera llàstima, i ningú no sap massa bé com comportar-se davant seu.

Ell se n'adona, és clar, i les cares de circumstàncies que s'aixequen al seu voltant el fan sospirar tristament quan està tot sol i enveja la nitidesa dels altres mesos de l'any. Voldria assemblar-se a l'esbojarrat abril, al comprensiu setembre, a l'introvertit febrer... I s'esforça tant a trobar una qualitat que el defineixi, que s'oblida d'aquelles que el fan realment únic. En el fons, la caspa del novembre i la seva roba de playboy retirat amaguen una profunda inseguretat en ell mateix, que intenta compensar amb un comportament que, prou que ho veu sense admetre-ho, fa temps que ha passat de moda.

Intentar ser un altre és molt cansat. I per això el novembre de vegades es dóna per vençut i, desesperançat, deixa de lluitar i es mostra tal com és, convençut que no és digne de ser estimat. S'equivoca, és clar: aquests moments de derrota són aquells dies preciosos de novembre que no s'assemblen als de cap altre mes, quan l'aire té una qualitat lluminosa ben diferent de la cel·lofana daurada de l'octubre i del cristall límpid del desembre, i quan es sent allò que només pot descriure la paraula "novembre". Una mica de melangia dolça i una mica d'esperança d'estar per casa, una mica de resignació contenta i una punta d'enyorament, com una vella mirant fotografies descolorides d'éssers estimats que ja no recorda ningú més.

En el fons, encara que s'enlluerni amb refinaments de sofisticació i glamour, el novembre té una ànima senzilla i uns somnis ben modestos. I no ho reconeixeria ni davant del mateix Cronos, però el seu plat preferit - que només es permet tastar quan el pes de la seva disfressa l'aclapara - és la sopa de pa. Sopa de pa fumejant honestament, espessa, casolana i reconfortant, amb trossets de pa ben sec que es barregen rotundament amb la sopa de color trencat... i un brotet de farigola.

Em sembla que el novembre em cauria bé. Així doncs, sigui benvinguda la freda pluja de novembre, i tot el que hagi de venir amb ella!